jueves, 13 de mayo de 2010

El peligro de "estar" en las redes sociales con dobles discursos


Si un político decide hacer uso de las redes sociales, es para dialogar con los ciudadanos y para contestarles a sus preguntas (las fáciles y las difíciles). Si no quiere o no puede contestarlas, es mejor que el político no se asome al escaparate de las nuevas tecnologías porque pierde credibilidad. En este post, os voy a poner un ejemplo muy claro.

Ayer mismo, comentaba en mi blog la gran oportunidad que tenía Iniciativa per Catalunya de arañar votos a los socialistas, tras las medidas anunciadas por Zapatero sobre el recorte salarial a los funcionarios. Pero al mismo tiempo, advertía de que el conseller de Economía, Antoni Castells, había anunciado los mismos recortes para los funcionarios de la Generalitat y de que una crítica excesiva por parte de ICV a la medidas de Castells podrían poner en peligro el tripartito.

Joan Herrera, candidato de ICV a la Generalitat, criticaba ayer las propuestas de Zapatero por suponer un “ajuste de caballo” para los más débiles. Hasta aquí, normal. Sin embargo, la portavoz de ICV en el Parlament, Dolors Camat ha señalado hoy que la coalición de izquierdas asume las medidas anunciadas por Castells incluyendo el recorte salarial a los funcionarios de la Generalitat. Y hace una hora - sin darme tiempo a salir de mi asombro - Joan Herrera se unía al grupo en Facebook de Funcionarios contra la rebaja salarial del 5%.


Movido por la curiosidad y ante la necesidad de conocer el por qué de tanta contradicción, he preguntado a Joan Herrera en Facebook qué opinaba del aval que su portavoz en la cámara catalana había dado a las medidas anunciadas por el gobierno de Montilla. No ha habido respuesta. Sin embargo, curiosamente, poco después, el candidato ecosocialista a la Generalitat sí que contestaba a otros seguidores suyos en la red.

Veamos: ICV critica en Madrid las medidas anunciadas por Zapatero y apoya en Catalunya las medidas de Montilla, que son exactamente iguales que las de Zapatero. ¿No nos encontramos ante una muestra más de doble discurso? ¿Cómo puede ICV apoyar a los funcionarios en Madrid y asumir su rebaja salarial en Barcelona? ¿Puede que influya algo – como ya advertía en mi anterior post – que Iniciativa no puede romper el tripartito en Catalunya porque es su única posibilidad de gobernar la próxima legislatura? ¿Y, por último, si todo un candidato a la Generalitat asume el riesgo - y la publicidad - de hacer uso de las redes sociales para escuchar y dialogar con los ciudadanos, no debería darles una respuesta cuando estos le preguntan?

En la era digital, los partidos tienen que unificar criterios y elaborar relatos coherentes porque con dobles discursos corren el peligro de perder credibilidad ante sus seguidores - nada menos que 4.996 en el caso de Herrera - en Internet. Seguiremos preguntando a Herrera.

2 comentarios:

  1. qui diu que és un perill? jo et contestaré he deixat la veritat del que m'hapassat durant el seu mandat i ja hi ha molta gent que em segueix

    Aquest imail no és broma et confessaré una cosa pateixo una cosa que es diu síndrome d'asperger amb Toc afegit m'ho van dir fa 3 anys iara me n'adono del seguent :

    1-repassa la historia del segle 20
    2-compara la historia del segle 20 i el s.21
    3- preguntat si la humanitat accepta les diferencies... Mostra'n més...
    4- que fan els politics
    5-preguntat també com evoluciónara la historia
    6- si t'adones del que fa la crisi i vauras la resposta son guerres civils

    La humanitat no accepta les diferencies

    Tots , en certa mesura , tenim alguns problemes i algunes dificultats a la vida. Això pot afectar de manera diferent la realitat del dia a dia de les persones. Si fem l’esforç de conèixer les persones que ens envolten, podem fer-nos una idea de com és la seva vida. Però, fins a quin punt som capaços de conèixer realment com és el seu dia a dia?

    Intentem donar la volta a la realitat de l’altre?, estàs segur de saber què hi ha al darrere? vols seguir llegint aquesta carta? Jo t’hi convido.

    Alguns naixem amb unes dificultats molt especifiques. Al principi els primers que s’adonen d’aquesta realitat són els teus pares, sobre la marxa vas fent la teva vida, però un dia t’adones que tu no encaixes amb la societat en general.

    Sovint la gent veu noticies d’economia, és molt normal pels temps que estem vivint, però qui s’adona del que està passant a casa del teu veí? Simplement quan t’interesses per la seva vida, veus que no tot són flors i violes, un té Alzheimer, l’altre té càncer, ... i s’ho maneguen com poden. Poden rebre diferents ajudes, o atenció per part de diferents organismes, perquè són reconeguts per la societat.

    Però que passa amb els malalts mentals? Algú es recorda de nosaltres? Jo crec que no. I us diré perquè.

    La humanitat no accepta les diferencies, i aquí està el problema. Històricament quan hi ha hagut una diferencia se l’ha “matxacat” fins a fer-la desaparèixer. Fem memòria, a la 2ª Guerra Mundial què va fer en Hitler?

    Porto 16 anys de vida, 9 d’aquests he estat buscant un diagnòstic, ja el tinc, Síndrome d’Asperger amb trastorn obsessiu - compulsiu afegit.

    Ara pregunta’t, quines vivències he tingut? Quin és el meu dia a dia? Vols donar la volta a la meva realitat?

    Aquí la tens: he estat víctima de bullying i ara per ara em preocupa que ningú m’assegura el meu futur. Veig difícil fer-me un lloc en aquesta societat, tot i que penso intentar-ho i em seria més fàcil si tu m’ajudes. Puc ser el teu veí i podries descobrir com sóc realment, et podria sorprendre.

    Vull expressar el meu profund desacord amb aquesta societat que ens ha tocat viure.

    I per acabar, em pregunto com la nostra societat ha arribat fins aquest punt? Fins on serà capaç d’arribar?

    Benvinguts a aquesta societat.

    ResponderEliminar