lunes, 3 de mayo de 2010

Rajoy aprende de sus errores y de los de Aznar



Últimamente, se está hablando mucho del pulso que le está echando el PSC al PSOE, ya tratado en este blog y que se volverá a comentar en el próximo post. Sin embargo, no se ha prestado toda la atención que se debiera a una noticia del viernes en la que Rajoy se mostraba “encantado” de reunirse con Montilla para hablar sobre la renovación del Tribunal Constitucional.

No hacía ni dos semanas en la que Rajoy se había negado a responder las llamadas de Montilla para tratar dicha renovación. El presidente del PP rectificó posteriormente este error cuando le comunicó al president catalán que el interlocutor para hablar de ese tema era Zapatero.

Pero Montilla, inteligentemente, ha vuelto a la carga con la intención de que se visualice otra vez la oposición del PP al Estatut y presentarse él mismo como defensor de Cataluña frente a los ataques españolistas.



Rajoy ha acertado ésta vez y a buen seguro que algo tiene que ver el que tenga bien grabado en su memoria los errores que cometió Aznar cuando se negó repetidamente a reunirse con Ibarreche. Estas negativas alentaron el victimismo del nacionalismo vasco y facilitaron a la postre la abrumadora victoria de PNV y EA en las elecciones vascas del 2001, cuando cabía la posibilidad de que Mayor Oreja y Redondo Terreros alcanzasen la mayoría absoluta.


Como hemos dicho, Rajoy acierta de pleno mostrando su “buen talante” al acceder a reunirse con al primer secretario de los socialistas catalanes para hablar de la renovación del TC. Pero, además, le devuelve el regalo envenenado a Montilla proponiendo tratar también en la reunión "la grave situación económica que también afecta profundamente a los ciudadanos catalanes", uno de los asuntos que más votos quita al PSC por su relación con el PSOE.

Si yo fuera asesor de Rajoy, le recomendaría que aprovechase la reunión con Montilla para hurgar en la herida PSC-PSOE y pedir apoyo al president para que los 25 diputados socialistas catalanes apoyen las mociones que presente el PP en el Congreso en materia de política económica. Evidentemente, esa petición sería rechazada por Montilla pero Rajoy pondría en apuros a los socialistas catalanes ya que el PPC podría aprovechar ese rechazo para corresponsabilizar al presidente catalán de la crisis económica.

3 comentarios:

  1. Reunirse y escuchar siempre es positivo, pero uno debe mantenerse firme en los principios.

    Si resulta que al final todo en política se reduce al mercadeo y las convicciones brillan por su ausencia, muchos españoles nos sentiremos muy defraudados.

    El PP hizo bien en plantear la constitucionalidad del Estatut y ahora se debería esperar a que el Tribunal Constitucional se pronuncie.
    Tanta urgencia por deslegitimar el Constitucional e incluso por cambiar a sus miembros solo apunta a que, en efecto, hay partes notables de este que no cumplen con la Carta Magna, lo que muchos ya intuíamos desde el principio, con solo leer algunos de los artículos más conflictivos.

    Esta puede ser una buena piedra de toque para saber de que pasta está hecho Rajoy: ¿está dispuesto a todo para llegar al poder?.

    Puede que gane votos en Cataluña pero los perderá en España.

    ResponderEliminar
  2. Yo creo que los principios son importantes pero me parece aún más importante crear una estrategia que te permita que esos principios se hagan realidad. Te voy a poner un ejemplo, que para mi es muy clarividente: Mayor Oreja y Redondo Terreros mantuvieron sus principios frente a Ibarreche en las elecciones vascas del 2001 pero al final perdieron. Pachi López no ha tenido problema en reunirse con ETA y no defendía de forma pública el constitucionalismo aunque sí creía en estas ideas. Hoy es lehendakari de un gobierno - con el apoyo del PP - cuyo principal objetivo es deslegitimar a ETA. Estoy de acuerdo en que el PP puede perder algunos votos en España, que irían a parar a UPyD pero necesita mantener un discurso moderado para pactar con CIU porque el electorado nacionalista no entendería que Mas pactara con un PP con un discurso anti-Estatut. En fin, es sólo mi opinión.

    ResponderEliminar
  3. quest imail no és broma et confessaré una cosa pateixo una cosa que es diu síndrome d'asperger amb Toc afegit m'ho van dir fa 3 anys iara me n'adono del seguent :

    1-repassa la historia del segle 20
    2-compara la historia del segle 20 i el s.21
    3- preguntat si la humanitat accepta les diferencies
    4- que fan els politics
    5-preguntat també com evoluciónara la historia
    6- si t'adones del que fa la crisi i vauras la resposta son guerres civils

    La humanitat no accepta les diferencies

    Tots , en certa mesura , tenim alguns problemes i algunes dificultats a la vida. Això pot afectar de manera diferent la realitat del dia a dia de les persones. Si fem l’esforç de conèixer les persones que ens envolten, podem fer-nos una idea de com és la seva vida. Però, fins a quin punt som capaços de conèixer realment com és el seu dia a dia?

    Intentem donar la volta a la realitat de l’altre?, estàs segur de saber què hi ha al darrere? vols seguir llegint aquesta carta? Jo t’hi convido.

    Alguns naixem amb unes dificultats molt especifiques. Al principi els primers que s’adonen d’aquesta realitat són els teus pares, sobre la marxa vas fent la teva vida, però un dia t’adones que tu no encaixes amb la societat en general.

    Sovint la gent veu noticies d’economia, és molt normal pels temps que estem vivint, però qui s’adona del que està passant a casa del teu veí? Simplement quan t’interesses per la seva vida, veus que no tot són flors i violes, un té Alzheimer, l’altre té càncer, ... i s’ho maneguen com poden. Poden rebre diferents ajudes, o atenció per part de diferents organismes, perquè són reconeguts per la societat.

    Però que passa amb els malalts mentals? Algú es recorda de nosaltres? Jo crec que no. I us diré perquè.

    La humanitat no accepta les diferencies, i aquí està el problema. Històricament quan hi ha hagut una diferencia se l’ha “matxacat” fins a fer-la desaparèixer. Fem memòria, a la 2ª Guerra Mundial què va fer en Hitler?

    Porto 16 anys de vida, 9 d’aquests he estat buscant un diagnòstic, ja el tinc, Síndrome d’Asperger amb trastorn obsessiu - compulsiu afegit.

    Ara pregunta’t, quines vivències he tingut? Quin és el meu dia a dia? Vols donar la volta a la meva realitat?

    Aquí la tens: he estat víctima de bullying i ara per ara em preocupa que ningú m’assegura el meu futur. Veig difícil fer-me un lloc en aquesta societat, tot i que penso intentar-ho i em seria més fàcil si tu m’ajudes. Puc ser el teu veí i podries descobrir com sóc realment, et podria sorprendre.

    Vull expressar el meu profund desacord amb aquesta societat que ens ha tocat viure.

    I per acabar, em pregunto com la nostra societat ha arribat fins aquest punt? Fins on serà capaç d’arribar?

    Benvinguts a aquesta societat.

    ResponderEliminar