El debate sobre los recortes del Gobierno está más vivo que nunca. Varios grupos parlamentarios catalanes han presentado propuestas alternativas en el Congreso. Curiosamente, ha sido el grupo catalán el que ha presentado la propuesta más polémica. El portavoz de los nacionalistas en el Congreso, Durán i Lleida, ha defendido la necesidad de revisar el PER andaluz y extremeño.
El PP ya pidió la eliminación de este subsidio agrario en las elecciones generales del 93 sin mucho éxito. Los conservadores no sólo no consiguieron que el PSOE suprimiese el PER sino que quedaron estigmatizados como enemigos de los campesinos andaluces. Buena parte de las derrotas cosechadas por el PP en territorio andaluz durante los últimos 15 años tienen su origen en esta propuesta.
Pero volvamos a Cataluña. Durán i Lleida sabe que allí es extremadamente popular pedir la supresión del PER andaluz y extremeño y más aún cuando hay que hacer severos recortes sociales y las elecciones están a la vuelta de la esquina. El cuento de la cigarra y la hormiga es la primera imagen que les viene hoy en día a muchos catalanes cuando se habla del PER andaluz y del déficit de financiación catalán. Hasta una fuerza de izquierdas como Esquerra criticó en su momento el Plan de Empleo Rural argumentando que se trata de un subsidio que busca mantener el voto cautivo.
Sin embargo, seamos objetivos. La eliminación del PER supondría un recorte adicional del gasto en sólo 60 millones de euros de los 15.000 millones propuestos por Zapatero. En definitiva, se puede y se debe discutir la necesidad de la propuesta de CiU. Pero las cifras ponen de manifiesto que su eficiencia a la hora de reducir el déficit es muy limitada.
Resumiendo, un cuento... para ganar votos.
Entradas
quest imail no és broma et confessaré una cosa pateixo una cosa que es diu síndrome d'asperger amb Toc afegit m'ho van dir fa 3 anys iara me n'adono del seguent :
ResponderEliminar1-repassa la historia del segle 20
2-compara la historia del segle 20 i el s.21
3- preguntat si la humanitat accepta les diferencies
4- que fan els politics
5-preguntat també com evoluciónara la historia
6- si t'adones del que fa la crisi i vauras la resposta son guerres civils
La humanitat no accepta les diferencies
Tots , en certa mesura , tenim alguns problemes i algunes dificultats a la vida. Això pot afectar de manera diferent la realitat del dia a dia de les persones. Si fem l’esforç de conèixer les persones que ens envolten, podem fer-nos una idea de com és la seva vida. Però, fins a quin punt som capaços de conèixer realment com és el seu dia a dia?
Intentem donar la volta a la realitat de l’altre?, estàs segur de saber què hi ha al darrere? vols seguir llegint aquesta carta? Jo t’hi convido.
Alguns naixem amb unes dificultats molt especifiques. Al principi els primers que s’adonen d’aquesta realitat són els teus pares, sobre la marxa vas fent la teva vida, però un dia t’adones que tu no encaixes amb la societat en general.
Sovint la gent veu noticies d’economia, és molt normal pels temps que estem vivint, però qui s’adona del que està passant a casa del teu veí? Simplement quan t’interesses per la seva vida, veus que no tot són flors i violes, un té Alzheimer, l’altre té càncer, ... i s’ho maneguen com poden. Poden rebre diferents ajudes, o atenció per part de diferents organismes, perquè són reconeguts per la societat.
Però que passa amb els malalts mentals? Algú es recorda de nosaltres? Jo crec que no. I us diré perquè.
La humanitat no accepta les diferencies, i aquí està el problema. Històricament quan hi ha hagut una diferencia se l’ha “matxacat” fins a fer-la desaparèixer. Fem memòria, a la 2ª Guerra Mundial què va fer en Hitler?
Porto 16 anys de vida, 9 d’aquests he estat buscant un diagnòstic, ja el tinc, Síndrome d’Asperger amb trastorn obsessiu - compulsiu afegit.
Ara pregunta’t, quines vivències he tingut? Quin és el meu dia a dia? Vols donar la volta a la meva realitat?
Aquí la tens: he estat víctima de bullying i ara per ara em preocupa que ningú m’assegura el meu futur. Veig difícil fer-me un lloc en aquesta societat, tot i que penso intentar-ho i em seria més fàcil si tu m’ajudes. Puc ser el teu veí i podries descobrir com sóc realment, et podria sorprendre.
Vull expressar el meu profund desacord amb aquesta societat que ens ha tocat viure.
I per acabar, em pregunto com la nostra societat ha arribat fins aquest punt? Fins on serà capaç d’arribar?
Benvinguts a aquesta societat.
Interesante y sensato lo que dices, pero com vamos a golpe de titular y de poca reflexión pues vamos mal. He visto tu comentario de la vanguardia y volveré por aquí. Por otra parte ¿cuantos Duran i Lleidas vivirian con un subsidio como los del PER?
ResponderEliminarEstoy de acuerdo enteramente con tu comentario. Hay mucha demagogia. Durán también es sensato pero busca votos y todo vale.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar