miércoles, 5 de mayo de 2010

La estrategia de los socialistas catalanes para la renovación del TC, en tres actos



Durante los últimos días, hemos escuchado tres declaraciones de dirigentes del PSC que ni son casuales ni pecan de inocencia.

La primera ha sido la sugerencia de Jaume Collboni, jefe de campaña del PSC, a Zapatero para que se lo piense dos veces antes de venir a Cataluña a hacer campaña ya que los catalanes no lo entenderían. Posteriormente, Collboni pidió disculpas a Montilla. ¿Alguien cree que Collboni no consultó antes con Montilla - que le aupó a su actual cargo dentro del PSC - lo que iba a decir sobre Zapatero?


Acto seguido, hemos escuchado a Antoni Castells, conseller de Economía, decir que Cataluña es mucho más importante para los socialistas catalanes que su relación con el PSOE y de que los diputados socialistas catalanes deberían de votar de forma diferente al resto de socialistas para defender los intereses catalanes. No es ningún secreto que el conseller pertenece al ala catalanista del PSC y que a Montilla le viene muy bien que de vez en cuando un dirigente de esta corriente haga declaraciones para presionar a Zapatero.



¿Cuál es el resultado de estas declaraciones? Zapatero dice ahora que está dispuesto a votar una reforma "tranquila" de la ley del Constitucional. ¿Alguien se acuerda de las declaraciones de José Blanco – que consulta todo con su jefe - en las que decía que no era conveniente cambiar de arbitro (los magistrados del TC) a mitad de partido (el proceso de decisión en torno a la sentencia del Estatut)?

Tercer acto de la estrategia de los socialistas catalanes, y el más importante, ya que se trata de un guiño dirigido al PP, cuyo apoyo necesitan para renovar el TC: el lunes, el senador socialista y presidente del PSC, Isidre Molás, defendió reintroducir el recurso previo de inconstitucionalidad como un "filtro" para conocer de antemano si los estatutos se ajustan a la Constitución. Es decir, el trato que le ofrecen al PP es el siguiente: vosotros no os negáis a renovar el TC para que los nuevos magistrados dejen este Estatut tal y como está o con pequeños recortes, a cambio de que el próximo Estatut que presentemos dentro de, digamos, 20 años para que el pueblo catalán vote en referéndum no sea inconstitucional. De momento, la Entesa – grupo catalán en el senado formado por el PSC, ERC y ICV – no descarta reintroducir este recurso aunque los grupos parlamentarios de la izquierda en el Congreso – PSOE, ERC y IU-ICV - se han negado.

.

Gracias a estas polémicas, Montilla sigue acaparando los titulares de la prensa nacional y catalana como defensor del Estatut y Artur Mas no habla de economía. Mi pronóstico es que los próximos sondeos seguirán recortando la diferencia entre CiU y el PSC. Mañana Montilla escenificará su defensa del Estatut en su reunión con Rajoy.

1 comentario:

  1. aquest imail no és broma et confessaré una cosa pateixo una cosa que es diu síndrome d'asperger amb Toc afegit m'ho van dir fa 3 anys iara me n'adono del seguent :

    1-repassa la historia del segle 20
    2-compara la historia del segle 20 i el s.21
    3- preguntat si la humanitat accepta les diferencies
    4- que fan els politics
    5-preguntat també com evoluciónara la historia
    6- si t'adones del que fa la crisi i vauras la resposta son guerres civils

    La humanitat no accepta les diferencies

    Tots , en certa mesura , tenim alguns problemes i algunes dificultats a la vida. Això pot afectar de manera diferent la realitat del dia a dia de les persones. Si fem l’esforç de conèixer les persones que ens envolten, podem fer-nos una idea de com és la seva vida. Però, fins a quin punt som capaços de conèixer realment com és el seu dia a dia?

    Intentem donar la volta a la realitat de l’altre?, estàs segur de saber què hi ha al darrere? vols seguir llegint aquesta carta? Jo t’hi convido.

    Alguns naixem amb unes dificultats molt especifiques. Al principi els primers que s’adonen d’aquesta realitat són els teus pares, sobre la marxa vas fent la teva vida, però un dia t’adones que tu no encaixes amb la societat en general.

    Sovint la gent veu noticies d’economia, és molt normal pels temps que estem vivint, però qui s’adona del que està passant a casa del teu veí? Simplement quan t’interesses per la seva vida, veus que no tot són flors i violes, un té Alzheimer, l’altre té càncer, ... i s’ho maneguen com poden. Poden rebre diferents ajudes, o atenció per part de diferents organismes, perquè són reconeguts per la societat.

    Però que passa amb els malalts mentals? Algú es recorda de nosaltres? Jo crec que no. I us diré perquè.

    La humanitat no accepta les diferencies, i aquí està el problema. Històricament quan hi ha hagut una diferencia se l’ha “matxacat” fins a fer-la desaparèixer. Fem memòria, a la 2ª Guerra Mundial què va fer en Hitler?

    Porto 16 anys de vida, 9 d’aquests he estat buscant un diagnòstic, ja el tinc, Síndrome d’Asperger amb trastorn obsessiu - compulsiu afegit.

    Ara pregunta’t, quines vivències he tingut? Quin és el meu dia a dia? Vols donar la volta a la meva realitat?

    Aquí la tens: he estat víctima de bullying i ara per ara em preocupa que ningú m’assegura el meu futur. Veig difícil fer-me un lloc en aquesta societat, tot i que penso intentar-ho i em seria més fàcil si tu m’ajudes. Puc ser el teu veí i podries descobrir com sóc realment, et podria sorprendre.

    Vull expressar el meu profund desacord amb aquesta societat que ens ha tocat viure.

    I per acabar, em pregunto com la nostra societat ha arribat fins aquest punt? Fins on serà capaç d’arribar?

    Benvinguts a aquesta societat.

    ResponderEliminar